Hogar (2026)

​Un curtmetratge de Juli Suàrez

​

​

Projecte en desenvolupament

​

​

Sinopsi

Un home travessa en silenci un matí decisiu dins de casa seva mentre una càmera en pla seqüència recorre l'espai com un testimoni imperfecte, revelant com la rutina quotidiana es transforma lentament en comiat.

​

​

Nota del director​

Llar neix del desig d'observar com un espai quotidià es pot transformar silenciosament en un territori emocional. M'interessava explorar la llar no com un lloc segur, sinó com un espai que conserva rastres, absències i tensions invisibles, on allò íntim i social conviuen sense necessitat de ser verbalitzats.

​

Des de l'inici vaig concebre la pel·lícula com un únic pla seqüència. Aquesta decisió no respon a un gest tècnic, sinó a la voluntat dacompanyar el temps real del personatge sense fragmentar-lo. La càmera no busca imposar una mirada omniscient, sinó convertir-se en un testimoni imperfecte que observa, dubte i, de vegades, arriba tard. Aquest constant desplaçament transforma l'espai domèstic en un recorregut emocional on cada objecte i cada gest adquireixen una càrrega narrativa pròpia.

​

El blanc i negre sorgeix com una eina per despullar la imatge de referències realistes immediates i convertir la llar en un espai mental. L'absència de color permet concentrar l'atenció en la textura del temps, les ombres i la relació entre els cossos i el buit, reforçant la sensació de suspensió que travessa la pel·lícula.

​

M'interessava treballar des de la contenció i la rutina, evitant l'explicitud emocional. El protagonista no expressa obertament el conflicte; en canvi, intenta sostenir la normalitat mitjançant accions mínimes i precises. Aquesta elecció cerca que l'espectador experimenti la tensió des de dins, descobrint progressivament la fragilitat de l'equilibri que sosté el personatge.

​

El so exerceix un paper essencial com a contrapunt entre interior i exterior. Mentre la càmera roman dins l'espai domèstic, el món exterior es manifesta a través de veus i sorolls que mai no arriben a materialitzar-se visualment, convertint-se en una presència constant però intangible.

​

Més que narrar un esdeveniment concret, Llar proposa una experiència sensorial sobre la relació entre espai, memòria i pèrdua, convidant lespectador a habitar un temps suspès on la rutina quotidiana revela la seva dimensió més vulnerable.